59d

El 24 de desembre de 2019 vaig començar a capturar trossos de la vida quotidiana en vídeo, utilitzant el meu mòbil. Vaig decidir fer-ho durant 59 dies, en una mena d’interpretació instantània de la realitat.

Teresa Santos

Sense ser massa reveladores del meu cos, aquestes imatges revelen parts de la meva intimitat: mirada, llocs, persones, estats d’ànim, paisatges, aspiracions. També hi ha rastres que denuncien la meva presència, com passes, cabells i ombres. Què em crida l’atenció i per què? Com ho veig? La llum, els sons, els colors, les textures i les formes tenen una gran importància, essent-ne els autèntics protagonistes juntament amb els esdeveniments. Què em crida l’atenció i per què? Com ho veig? La llum, els sons, els colors, les textures i les formes tenen una gran importància, essent-ne els autèntics protagonistes juntament amb els esdeveniments.

Una de les premisses d’aquest projecte era gravar només quan alguna cosa realment ho demanava, sense l’obligació de fer registres diaris o setmanals. Van ser moments d’obertura, de sortida al món. També hi va haver moments en què l’experiència era més important que rodar i es va fer important la capacitat de distingir-los. No es va escenificar cap moment, hi va haver una acceptació de la realitat tal com era. Caminar és l’acció principal present al llarg de la pel·lícula, transmetent la idea del moviment, la continuïtat i el pas del temps. Les imatges estaven organitzades per ordre cronològic i sense cap mena de filtre. El treball principal de muntatge consistia en la selecció dels moments enregistrats i la seva durada, que dictava el ritme de la pel·lícula. Els moments d’absència de so funcionen com a finestres a espais oberts, transportant-te a l’interior, als sorolls que hi ha a l’espai de l’espectador o a la seva pròpia respiració. A mesura que anava ordenant els fitxers, va créixer en mi una curiositat inevitable per saber què vindria després, com si estigués dibuixant el meu destí, encara que arribés minuts o dies de retard. Al final m’adono dels principals temes presents, de vegades recurrents: natura, industrialització, transformació, solitud, grup, viatges. Aquest documental és un reflex de com va ser la meva vida en aquest període de temps que, sense documentar-ho, hauria estat exactament igual, però potser no exactament igual…

Teresa Santos