Paraules definitives

Les paraules no són definitives: el seu significat, la seva grafia i la seva composició. Una paraula majúscula pot perdre de sobte importància i tornar-se minúscula. Si és que hi ha jerarquia de paraules…...

Catàstrofes

Un vaixell sota el mar sempre és un desastre, cap vaixell va néixer per enfonsar-se. Tanmateix, quan el travessa el temps, hi ha una bellesa que prové de la catàstrofe. El temps canvia l’aspecte...

Caigudes en l'oblit

A totes les frases i idees que un cop em van inundar, sense haver tingut el coratge o les eines necessàries perquè no caiguessin en l’oblit, i que ara ocupen el lloc del son…

Finestres

Hi ha una finestra oberta que no tanca. Una brisa que pertorba la vista que no acaba. Més enllà, a l’infinit, el somni tangible se subjecta a la impermanència dels dies i de les...

De dia a dia

De dia a dia, veig la meva mà créixer i les cèl·lules que es multipliquen en aquesta oda al triomf de la vida. De dia a dia veig que el meu peu creix, i...

Prole

Paraula calenta amb olor i lleuger pes sobre els braços. Ungla i carn contra el precipici de la separació. Vigilància i esperança en un racó segur i proper.

Pedres de la meva teulada

1. Cada pas com un camí fractal que es desplega al desert sota els peus. A poc a poc. 2. Un diamant no és més que un mecanisme de supervivència. 3. Ahir és milers...

Escriptor

Un escriptor viu intensament cada paraula escrita, en un joc constant de cerca i captura per la llibertat.

A Grande Sorte

[Ho sentim, només disponible en portuguès] #prólogo Eu tive a grande sorte de conhecer o Sr. Roque. #introdução Armando Roque não era, de todo, um homem comum. Nas algibeiras trazia espanto e admiração pelas...

Boques

Al final de la festa, la meditació consisteix a netejar les boques dels gots borratxos i reveladors, servits durant el menjar. Per a la brutícia més arrelada s’utilitzen les ungles i, de vegades, el...

Doble buit

Hi ha objectes que, quan desapareixen, porten algú darrere d’ells i deixen un doble buit.

Existència

Un dia em van preguntar què era per a mi existir. Vaig respondre: no ho sé, és bo, caminar pel món… Avui, en els meus noranta, crec que existir és també sentir el món...

Avui per avui

Es creuen onades d’or poblades per reverents sols. Roden al llarg de l’asfalt calent i infinit, brises ràpides cap a la seva destinació. Els micro universos formats en aquest desert peninsular són oasis de...

Micro llac

Hi havia un llac tan increïblement petit que ningú no ho havia vist mai. Es pensava fins i tot que no hagués existit mai.