Arxiu: Órgão de Grafia

Hi ha dies que no s’acaben, hi ha dies que no arriba el son. Hi ha dies que es difonen lentament en altres dies i els somnis són robats. Hi ha setmanes que són dies, confonent el calendari de la…

En res Es farà fosc, Semblarà Que es va ensorrar El sostre del món… I no puc fer res. En el silenc De l’espera
, Agafa la meva mà. És teva fins al final. És teva. Una altra estrella brillarà, Hi…

La lluna es va incendiar aquesta nit. Té llum pròpia i il·lumina causes perdudes. Avui no és deessa ni satèl·lit, ni vella, ni jove. Cansada de mostrar la mateixa cara que sempre, es despulla per qui la vol veure sencera….

Imatge de la primera edició en català dels fullets Poemes d’estiu, de la col·lecció Poemas de temporada, per la performance Cordel de Teresa Santos / Poeta de Gandia.

Les paraules no són definitives: el seu significat, la seva grafia o la seva composició. Una paraula majúscula pot perdre de sobte importància i tornar-se minúscula. Si és que hi ha jerarquia de paraules… Les paraules no s’han de llegir…

Un vaixell sota el mar sempre és un desastre, cap vaixell va néixer per enfonsar-se. Tanmateix, quan el travessa el temps, hi ha una bellesa que prové de la catàstrofe. El temps canvia l’aspecte de les coses.

Hi ha una finestra oberta que no tanca. Una brisa que pertorba la vista que no acaba. Més enllà, a l’infinit, el somni tangible se subjecta a la impermanència dels dies i de les nits. El temps passa, absorbit en…

De dia a dia, veig la meva mà créixer i les cèl·lules que es multipliquen en aquesta oda al triomf de la vida. De dia a dia veig que el meu peu creix, i els camins que he anat abans…

Paraula calenta amb olor i lleuger pes sobre els braços. Ungla i carn contra el precipici de la separació. Vigilància i esperança en un racó segur i proper.

Cada pas com un camí fractal que es desplega al desert sota els peus. A poc a poc. Un diamant no és més que un mecanisme de supervivència. Ahir és milers d’anys. T’espero al costat d’una pedra rodona. Em pregunto…

[Ho sentim, només disponible en portuguès] #prólogo Eu tive a grande sorte de conhecer o Sr. Roque. #introdução Armando Roque não era, de todo, um homem comum. Nas algibeiras trazia espanto e admiração pelas coisas do mundo – qualidades que…

Al final de la festa, la meditació consisteix a netejar les boques dels gots borratxos i reveladors, servits durant el menjar. Per a la brutícia més arrelada s’utilitzen les ungles i, de vegades, el perdó…

Back to top