Caigudes en l'oblit

A totes les frases i idees que un cop em van inundar, sense haver tingut el coratge o les eines necessàries perquè no caiguessin en l’oblit, i que ara ocupen el lloc del son…

Finestres

Hi ha una finestra oberta que no tanca. Una brisa que pertorba la vista que no acaba. Més enllà, a l’infinit, el somni tangible se subjecta a la impermanència de dies i nits. El...

De dia a dia

De dia a dia, veig la meva mà créixer i les cèl·lules que es multipliquen en aquesta oda al triomf de la vida. De dia a dia veig que el meu peu creix, i...

Prole

Paraula calenta amb olor i lleuger pes sobre els braços. Ungla i carn contra el precipici de la separació. Vigilància i esperança en un racó segur i proper.

Pedres de la meva teulada

1. Cada pas com un camí fractal que es desplega al desert sota els peus. A poc a poc. 2. Un diamant no és més que un mecanisme de supervivència. 3. Ahir és milers...

Escriptor

Un escriptor viu intensament cada paraula escrita, en un joc constant de cerca i captura per la llibertat.

A Grande Sorte

[Ho sentim, només disponible en portuguès] #prólogo Eu tive a grande sorte de conhecer o Sr. Roque. #introdução Armando Roque não era, de todo, um homem comum. Nas algibeiras trazia espanto e admiração pelas...

Boques

Al final de la festa, la meditació consisteix a netejar les boques dels gots borratxos i reveladors, servits durant el menjar. Per a la brutícia més arrelada s’utilitzen les ungles i, de vegades, el...

Doble buit

Hi ha objectes que, quan desapareixen, porten algú darrere d’ells i deixen un doble buit.

Existència

Un dia em van preguntar què era per a mi existir. Vaig respondre: no ho sé, és bo, caminar pel món… Avui, en els meus noranta, crec que existir és també sentir el món...

Avui per avui

Es creuen onades d’or poblades per reverents sols. Roden al llarg de l’asfalt calent i infinit, brises ràpides cap a la seva destinació. Els micro universos formats en aquest desert peninsular són oasis de...

Micro llac

Hi havia un llac tan increïblement petit que ningú no ho havia vist mai. Es pensava fins i tot que no hagués existit mai.

Què penses?

Què penses quan el teu cos es queda lliure a l’aire que t’abraça i et trenca fins al punt que no saps quanta part és la respiració i quanta és el vent?

Focs de dilluns

Obro la finestra aquesta nit càlida. En aquest marc apareix una parafernàlia de llum i so. Estàs estirat al llit i adormit, així que no ho veus. Em preguntes si és bonic. No ho...

Fase dispersa / Una pilota

Una pilota pot ser moltes coses, però mai un objecte de tall. És afable. Té forma. És estable. És completa. No té inici ni final. Dura. Està plena d’alguna cosa. Es fa sentir. Modelitza...