Arxiu: Órgão de Grafia

[Ho sentim, només disponible en portuguès] Estar pronta é alongar debaixo dum poste numa noite escura. Estar pronta é fazer caras a desconhecidos no colo da avó. Estar pronta é levar uma cotovelada, doer e continuar. Estar pronta é vestir…

La nit va caure i et va atrapar fora de guàrdia en el teu desig. La pluja i el vent acaben de netejar les restes de la feina encara esteses a terra. Amb la llum al cap, evites obstacles i…

Invisible, el mantell cau en les hores i, ensopegant, intentem elevar el camí ennuvolat en la seva dignitat. Les hores també cauen, extraordinàries, amb un aroma d’excepció, lentitud i deure. Companys d’aïllament, són hores que inevitablement ens arrosseguen al destí…

Una mà i l’altra es toquen. Una no viu sense reconèixer l’altre. Hi ha complicitat en aquest gest. S’impliquen i es dediquen el seu temps en moviments coreogràfics. Protegir una part per protegir el conjunt. La consciència del que implica…

Hi ha dies que no s’acaben, hi ha dies que no arriba el son. Hi ha dies que es difonen lentament en altres dies i els somnis són robats. Hi ha setmanes que són dies, confonent el calendari de la…

La lluna es va incendiar aquesta nit. Té llum pròpia i il·lumina causes perdudes. Avui no és deessa ni satèl·lit, ni vella, ni jove. Cansada de mostrar la mateixa cara que sempre, es despulla per qui la vol veure sencera….

Imatge de la primera edició en català dels fullets Poemes d’estiu, de la col·lecció Poemas de temporada, per la performance Cordel de Teresa Santos / Poeta de Gandia.

Les paraules no són definitives: el seu significat, la seva grafia o la seva composició. Una paraula majúscula pot perdre de sobte importància i tornar-se minúscula. Si és que hi ha jerarquia de paraules… Les paraules no s’han de llegir…

Un vaixell sota el mar sempre és un desastre, cap vaixell va néixer per enfonsar-se. Tanmateix, quan el travessa el temps, hi ha una bellesa que prové de la catàstrofe. El temps canvia l’aspecte de les coses.

Hi ha una finestra oberta que no tanca. Una brisa que pertorba la vista que no acaba. Més enllà, a l’infinit, el somni tangible se subjecta a la impermanència dels dies i de les nits. El temps passa, absorbit en…

De dia a dia, veig la meva mà créixer i les cèl·lules que es multipliquen en aquesta oda al triomf de la vida. De dia a dia veig que el meu peu creix, i els camins que he anat abans…

Paraula calenta amb olor i lleuger pes sobre els braços. Ungla i carn contra el precipici de la separació. Vigilància i esperança en un racó segur i proper.

Back to top