Ara per ara

Onades d’or poblades per sols reverents creuen el camí. Roden al llarg de l’asfalt calent i infinit, brises ràpides en direcció al seu destí. Els micro universos plasmats en aquest desert peninsular, són oasis de color i vida. Drenen valls seques entre gegants gairebé verds. El temps s’arrossega al ritme d’un cos cansat. Ara per ara, recorrem el nostre camí, junts. Els saramagos queden enrere i deixen enyorança tant de les coses familiars com desconegudes. Els llocs llunyans es fonen i s’esvaeixen, frondosos, dins del pit latent.
Hem arribat?

in Cordel de Poeta de Gandia

Back to top